Cristina Sardà - Il·lustradora

Benvolguts i pacients amics,

Aquest San Jordi m’arriba carregadet de novetats i moltes moltes activitats. A part de visites a diverses escoles, em fa molt il·lusió dir-vos que estaré aquest proper 23 d’Abril signant llibres com una mediàtica! Si us vé de gust acompanyar-me, seré a:

- El magatzem central de l’ed. Baula a Rambla Catalunya de 16 a 17 i de 19 a 20h.

- La parada de la llibreria Bertrand (Rambla Catalunya entre els carrers Diputació i Consell de Cent) de 17 a 18h.

A més , el proper dijous 7 de maig seré al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa, explicant contes de la Plis Plau.

Fins aviat!

Jo no sé com faig les coses que sempre acabo corrent com una esperitada, amb presses per arribar a tot arreu i amb uns horaris caòtics. I sempre he estat una persona organizada, no us cregueu! Aquestes setmanes he començat a treballar a uns escola del Raval i alhora buscant nous projectes per a dibuixar. Prometo que corro el més possible, però arriba el cap de setmana i em trobo que no he dibuixat tot el que volia, no he preparat tota la feina pels nens que voldria, la casa està feta un desastre i familia i amics reclamen les visistes que he promès durant la setmana!

Bé, no ens posem nerviosos… aquesta setmana preparo uns dibuixos per a enviar a la fira de Bolonya, a veure si sona la flauta! Em vaig encallar una mica i no m’agrada ser redundant, però a aquestes alçades ja vaig justíssima de temps… Aquí us poso un esbós d’una de les il·lustracions que penso enviar, per anar fent boca…

Deixant passar el temps prudencial perque tingueu temps d’assimilar tota la informació, torno a ser aquí. Aquest estiu està sent intens, i encarant la recta final d’agost, estic bastant satisfeta (ja que l’estiu anterior va ser un autèntic desastre…). Vaig acabar el curs presentant-me per primer cop a unes oposicions que no vaig aprovar (però pels pèls, eh?), i fent uns dibuixos murals per a una cocteleria que van quedar fantàstics. Són uns dibuixos tipus còmic dels anys 50, en linia blanca sobre les parets negres. Prometo passar a fer unes fotos i ensenyar-vos-ho! I he passat dues setmanes a Itàlia, a un poble anomenat Macerata, fent un curs de il·lustració amb Anna Laura Cantone i Javier Zabala. En resum, dues semanes superinteressants: un poble medieval amb vistes fantàstiques, companys la mar de macos, i sobretot, molt de dibuix. Estic buscant nous estils i tècniques, i aquests dies m’han servit per a pensar molt en què m’agrada i què vull fer. En fi, espero que tanta recerca personal acabi servint per alguna cosa més que per escalfar-me el cap!

De totes maneres, han estat uns dies per deconectar de tot i tothom, relaxar-me i tornar amb les piles posades i el karma renovat.La resta de l’estiu? Doncs platja, xiringuito, familia, cervesetes, amics… Estiu, estiu.

Us poso uns quant dibuixos de les “noves tendències” que m’estic plantejant, espero que us agradin! I prometo ampliació d’imatges a la galeria en breu!

Abans que res, demanar disculpes a tothom per una període de temps indecentment llarg sense penjar res. He passat uns mesos de feina, estrès i conflictes diversos que m’han tingut ocupadíssima. A més, el sistema de penjar els posts em saboteja els dibuixos… Bé,per a ser sincera, he escrit això fa setmanes i no hi ha manera de colocar-hi les imatges i trobar dos minuts per connectar-me i penjar-ho.Sóc una mala cibernauta,sí, sí, sí.

Per sort, no hi ha mal que duri cent anys: la feina s’ha tranquil·litzat (que no aturat! projectes, projectes!), el meu cap torna a estar endreçat (més o menys, que tampoc es gaire…) i els canvis a la meva vida han estat resolts i acceptats. Nois, la vida és complicada! I no hi altre opció que apretar les dents i tirar endavant… Gràcies a tots les que m’esteu donant un cop de mà (familia, amics i amigues, animals, plantes i objectes inanimats).

Us ensenyo un parell de dibuixos dels projectes en què he estat treballant “locamente”: en els últims mesos, quatre llibres! Dos llibres de lectures i dos contes! Encara que les presses i les preocupacions em portena posar el pilot autòmatic, estic intentant buscar nous estils i maneres de fer. I ara a per l’últim conte de la Plis Plau, previst perquè surti la propera tardor!

Aquí ho teniu:

Prometo que tornaré aviat amb noves coses!

La sabiduria popular diu que “s’ha de saber fer de tot”.En el món del dibuix, no hi ha res més cert. És fantàstic tenir un estil personal i reconegut, una recerca artística d’estètica pròpia. Però a vegades no és possible dedicar-se a “crear”, perquè els encàrrecs tenen premisses molt determinades, les feines de dibuix poden venir de qualsevol banda i treballar és el que compta, al cap i a la fi. Per tant, una ha pres la resolució de treure tot el positiu de les oportunitats, i com qualsevol dibuix serveix per a practicar i aprendre, els últims mesos he començat a col·laborar amb un estudi que es dedica a fer “dibuix de batalla”: dibuixos basats en personatges coneguts, disseny de productes de màrketing, objectes promocionals… tot el que és susceptible de necessitar un bon dibuix adaptat a les necessitats del client.És una feina dura i poc agraïda, però aprens a dibuixar “de tot” i a adquirir tècniques i destreses noves.

Un parell d’exemples:

Esbossos per a una enciclopèdia de bricolatge

per fascicles. Avorrit però difícil, mmm….

Un llibre de Vickie el Vikingo pel país basc

(disculpeu que la imatge sigui diminuta,

però no aconsegueixo que l’ordinador en faci cas).

Jo he fet només el dibuix de línia, el color i

tractament de la imatge és cosa d’altres artistes.

Per fi han m’arribat els quatre nous contes de la vaca Plis Plau, la col·lecció que vam iniciar ja fa un parell d’any amb l’escriptor Pep Molist. Després de la primera entrega que tenia com a tema les quatre estacions, i el conte de Sant Jordi, aquests últims tracten quatre sentiments: alegria, tristesa, mentida i por. Us posos les portades perque veieu com han quedat.

Amb aquest primer post (si es que aconsegueixo descobrir com penjar-lo, jeje) vull donar per inaugurada la pàgina web.Tot això ha estat possible per l’inestimable i mai prou agraït ajut del meu germà Xavi, que s’ha encarregat de crear, penjar, decorar i donar suport moral i estètic a aquesta pàgina. Moltíssimes gràcies.A part d’aquest agraïment, també vull mencionar (als que no sou aficionats als discursets sentimentals, em sap greu però haureu de saltar directament al següent post) a tota la gent que m’ha ajudat a iniciar-me en el món del dibuix: la familia, els amics incondicionals que m’han fet la pilota durant anys per mantenir el meu ego artístic, els bons professors que he tingut la sort de trobar a llarg de la meva formació, i la gentque han donat les primeres oportunitats a una “novata” per començar a publicar. Gràcies a Tothom. Uf! Ja sé que ha quedat carrinclonet i ensucradet, però si no ho deia rebento!

En aquest blog pretenc anar penjant tot allò que sorgeixi de rellevant a la meva vida professional i també personal, i enllaçar amb les pàgines dels companys i companyes amb qui tinc el plaer de compartir cosetes. Hi sou tots benvinguts i espero els vostres comentaris, que seran recompensats i/o castigats  segons es mereixin…

Aquest és el blog personal de la il·lustradora Cristina Sardà. Esperem que en poc temps estiguin plenament operatius tant el blog com la web principal.

Moltes gràcies